Pere Equisoain
Només volia comentar el que m’ha portat a adherir-me a El Museu Transformador.
En primer lloc la meva visió del món dels museus ha canviat aquests darrers anys. En gran part, degut a la meva amistat amb en Pere Viladot. Cada estada en un museu amb ell, m’ha suposat aprofitar la visita amb un enriquiment personal que abans no havia sabut copsar.
En segon lloc, vaig tenir la sort de conèixer el MMACA i parlar breument amb alguns dels seus directius i treballadors. Em va agradar molt el caràcter didàctic i interactiu que té el museu. Penso que aquest plantejament és el que haurien de tenir molts d’altres.
Finalment no puc estar de comentar el “trauma” de les visites guiades als grans museus d’art. Vull posar l’exemple de l’Hermitage de Sant Petersburg (ja fa uns anys d’això), on vaig passar per un munt de sales amb una audioguia, obrint-me pas entre una munió de gent, intentant no perdre de vista el meu grup i havent aconseguit entreveure alguna obra, quan la gentada m’ho permetia. En acabar la visita, em vaig sentir alleugerit.
Són tres arguments diferents (en podria afegir més), però probablement complementaris, que expliquen el que m’hagi adherit al seu Manifest. En qualsevol cas la meva aportació em temo que serà molt modesta, en un món en el que em considero un nouvingut.
Moltes gràcies i endavant!