Al Museu Transformador reivindiquem un museu que dedica amb plenitud els recursos comunicatius del llenguatge museogràfic a un propòsit determinadament educatiu, per tal d’establir-se com un recurs formatiu fonamental i decisiu a disposició dels ciutadans.
1. El Museu Transformador identifica l’exposició com el seu actiu comunicatiu nuclear i diferencial.
En aquest sentit, considera que l’exposició és el producte propi d’un llenguatge característic i particular: el llenguatge museogràfic:
• El llenguatge museogràfic és un llenguatge diferent, autònom i independent d’altres llenguatges i té els seus propis recursos comunicatius endèmics basats en l’objecte i en el fenomen tangibles. D’aquesta manera, es defuig de confondre una veritable exposició (com a producte natural del llenguatge museogràfic), amb una mena de «collage» més o menys atractiu de productes d’altres llenguatges col·locats en una sala, com a resultat d’un projecte en el qual la museografia s’ha confós amb l’interiorisme, i la creativitat amb les ocurrències. S’assumeix, per tant, que els continguts d’una exposició precisaran d’una traducció explícita al llenguatge museogràfic, la qual cosa constitueix una fase prèvia i imprescindible a les fases de disseny o de producció.
• El llenguatge museogràfic és la base fonamental d’un Museu Transformador. Les activitats que s’hi realitzen han de tenir-ho en compte per no caure en el parany de convertir-se en divulgatives però no museístiques, les quals poden realitzar-se millor en un altre tipus d’establiments d’abast més local com ara els centres cívics o culturals. S’accepta doncs, que aprofundir en el desenvolupament del llenguatge museogràfic que li és propi, absorbeix ja prou recursos d’un museu.
• Mitjançant l’ús del llenguatge museogràfic, el Museu Transformador s’assegura d’estar oferint una forma de comunicar diferent i no redundant a la d’altres llenguatges, de manera que el relat que el museu comunica conforma una veritable experiència intel·lectual singular: l’experiència museogràfica.
2. El Museu Transformador assumeix plenament una funció social educativa i transcendent per a la seva comunitat…
… perquè el coneixement i l’estímul pel coneixement en el marc d’una exposició es produeixen en el context de l’experiència museogràfica: és una construcció intel·lectual personal però també compartida amb els companys de visita, que té la conversa com a procés i producte d’aquest fenomen comunicatiu. Tot això s’ha de produir en un context assossegat que ofereixi els ritmes i entorns adequats per afavorir una experiència formativa transformadora, que entén l’aprenentatge no com un procés de transmissió de dades, sinó com la creació d’estímuls per a la recerca, adquisició i generació compartida de coneixement. En aquest sentit, el Museu Transformador és un museu que treballa amb les altres institucions educativo-culturals i molt especialment amb l’escola i no per a l’escola, ja que museu i escola tenen canals educatius diferents encara que complementaris. El Museu Transformador, tot ell, és un ens plenament i profundament educatiu en totes les seves facetes.
3. El Museu Transformador planifica estratègicament.
L’acció estratègica es considera una activitat més important que l’acció executiva, tot i que hi hagi una forta inclinació generalitzada a desenvolupar molt més aquesta darrera, massa sovint en detriment de la primera. Així, el Museu Transformador disposa de mecanismes de gestió estratègica regulars i estables (a més dels mecanismes de gestió executiva); uns mecanismes de gestió estratègica perfectament orientats als objectius i la missió del museu. Elabora plans estratègics a anys vista, encara que treballant diàriament en el seu desenvolupament i implementació. Uns mecanismes de gestió estratègica que s’emmarquen en les tasques de R + D + i museogràfic i d’avaluació de l’impacte social del museu; uns mecanismes de gestió estratègica que asseguren una evolució regular del museu i descarten la pràctica d’haver d’emprendre àmplies revisions brusques i totals cada cert temps.
4. El Museu Transformador avalua sistemàticament el seu impacte social.
La intenció transformadora del museu està plasmada en uns objectius assumibles i ben definits relacionats amb l’impacte educatiu que pretén, els quals s’avaluen sistemàticament per saber si s’aconsegueixen o no, considerant aquest treball d’avaluació museística com una part indestriable de la planificació estratègica prèvia. Així, els indicadors habitualment mesurats en els museus com ara el nombre de visitants (el qual mesura fins a quin punt el museu atrau) o la satisfacció de la visita (el qual mesura fins a quin punt el museu agrada), són necessaris però no suficients. Per al Museu Transformador l’acció avaluativa aspira a conèixer fins a quin punt transforma atès que aposta per la recerca sistemàtica de l’excel·lència. Rebutja l’adamisme, la superficialitat, el reduccionisme o l’autocomplaença i es posiciona en el coneixement de la professió, en l’experiència, en la visió elevada i en l’autocrítica. El Museu Transformador no mostra interès per les ocurrències vistoses a les sales, sinó per les solucions museogràfiques meditades i sobretot, efectives en els àmbits comunicatiu i educatiu.
5. El Museu Transformador és un museu transversal i eclèctic…
…perquè permet fer lectures mixtes que incorporen a totes les disciplines, reconeixent el coneixement com un continuum universal que no es pot parcel·lar, malgrat les necessitats administratives dels plans d’estudi. En aquest sentit, a partir de la temàtica pròpia, estableix un diàleg íntim i permanent entre iguals amb les altres disciplines que supera conceptes com la multi, pluri, inter o transdisciplinarietat.
6. El Museu Transformador és un museu inclusiu…
…que desitja exercir un veritable lideratge cultural en la seva comunitat incorporant a tothom i que per fer-ho fomenta una forta complicitat social d’acord amb una total transparència en la seva gestió. Fa partícips a tots els ciutadans en cada un dels elements de la seva gestió i acció social i es compromet també en mantenir sempre una perspectiva de gènere. El Museu Transformador no practica un màrqueting que busqui adaptar-se als seus públics per agradar-los, sinó que exerceix un lideratge que els sedueixi per transformar-los. Així doncs, el Museu Transformador vol ser per als seus beneficiaris molt més seductor que divertit, ja que està més interessat en ficar museu en les persones que persones al museu.
7. El Museu Transformador és un museu amb un equip humà professional tan entusiasta i cohesionat com adequadament format…
…ja que pretén incloure en els seus quadres tècnics i directius a una nova generació de professionals, a la fi ja formats explícitament en les diverses competències específiques del sector museístic. Professionals que entenen el museu contemporani com un mitjà de comunicació en totes les seves vessants: des del desenvolupament del llenguatge museogràfic, l’educació en els museus, la seva gestió i administració o la planificació estratègica, fins a aspectes més específics com ara la recerca i la història de la ciència, de l’art, de l’arqueologia, etc. i la història dels museus, la cultura material i immaterial, la relació entre les diferents matèries i la societat o el paper de les noves tecnologies.
8. El Museu Transformador és un museu que investiga sistemàticament sobre les possibilitats comunicatives i d’estímul intel·lectual del llenguatge museogràfic i la seva aplicació educativa (R + D + i museístic)…
…per tal de desenvolupar el seu servei al màxim possible, en la mesura dels seus recursos, considerant-lo així com el llenguatge autònom i de ple dret que és. En aquest sentit, el Museu Transformador desenvoluparà i farà servir noves tecnologies, tot i que relatives al llenguatge museogràfic, no noves tecnologies pertanyents a d’altres llenguatges (encara que —típicament les del món audiovisual digital— poden tenir un paper auxiliar en l’àmbit de l’exposició).
9. El museu transformador reivindica el terme museu com a paraula que pot recuperar el seu ple significat original…
…referit a un entorn que posseeix un llenguatge singular (el llenguatge museogràfic) i que està dedicat a la inspiració intel·lectual, evitant arraconar aquesta extraordinàriament expressiva paraula (museu) només a descriure espais que exhibeixen una col·lecció, i superant el desgast que segurament ha patit el seu significat amb el temps. És possible avançar cap a un model panmuseístic que faci innecessari qualificar amb diferents cognoms als museus (museu de ciència, museu d’art, museu d’història …). El museu contemporani pot ser entès, d’aquesta manera, com un espai singular dedicat al coneixement en sentit global, i que fa ús del llenguatge museogràfic amb innegables finalitats educatives. En el cas de cert tipus de museus contemporanis, aquest enfocament permetria revisar algunes diferenciacions que s’han anat establint en els últims anys i que són, de facto, inexistents atès que en darrer terme responen amb rigor al concepte bàsic de museu: centres d’interpretació, espais sensorials, children museums, espais de ciència, science centers…
21 de Gener de 2020.
(Descarrega’t el manifest en pdf).
Si et sents identificat amb el nostre manifest, escriu-nos a info@elmuseotransformador.org
Pere Viladot, Marta Soler, Erik Stengler, Javier Hidalgo i Guillermo Fernández.
Ana Álvarez, Lola Álvarez-Rodríguez, Mònica Àlvarez, Javier Armentia, Miriam Atienza, Ruth Azcárate, Enrique Baquedano, Margarita Belinchón, Elena Boadas, Montse Boher, Imma Boj, Carmina Borbonet, Oriol Calvo, Eusebi Casanelles, Ana Carro, Xevi Collell, Ana Correas, Àngela Cuenca, José María Cuenca, Macarena Cuenca, Jesús Antonio del Río, Albert Diaz, Pedro Díaz, Victoria Díaz, Domingo Escutia, Pere Equisoain, Santi Estopà, Maria Feliu, Susana Funes, Xosé Anton Fraga, Franck González, María Pilar G. Cuetos, Myriam G. Sanz, Manuel Gándara, Ana Grande, Andrea Granell, Santiago Grau, Jenaro Guisasola, Andrés Gutiérrez Usillos, Francisca Hernández, Iñaki Izarzugaza, Conchi Jiménez, Dani Jiménez, Raquel Jiménez, María José Rivas, Vanessa Lanas, Pilar López García-Gallo, Elena López Gil, Claudi Mans, Pep Marés, Carolina Martín, Cinta Mata, Mireia Mayolas, Oscar Menéndez, Helena Minuesa, Artur Moreno, Maite Morentín, Massimo Negri, Anna Omedes, Pepe Pardo, Maria Carmen Perea, Leticia P. Castellanos, Ernesto Páramo, Leticia Pardo, Maribel Parra, Neus Pavón, Jesús Pedro Lorente, Lluc Pejó, Eloísa Pérez Santos, Paco Pérez Valencia, Begoña Poza, Carme Prats, Guido Ramellini, Gerard Ramon, Àlex Rebollo, Carmen Sánchez Mora, Alejandro Sarmiento, Jordi Serrallonga, Mónica Solanas, Marisa Suárez, Joan Vicens
Aquí pots llegir les impressions que ens han enviat algunes d´aquestes persones.